Escola Ipsi

Però la millor experiència de la SAE, ha sigut l’estada a l’escola Ipsi de Barcelona, un centre concertat amb molt bones impressions. L’escola que jo havia anat durant la primària era una escola pública, rural i cíclica i en canvi aquesta escola es una escola que té quatre línies per cada curs de primària i tot i així, m’ha semblat un lloc molt acollidor.

En Guillem, ha sigut el nostre padrí durant aquesta estada. Ell ens ha facilitat molt aquesta tasca com ajudants, ja que només arribar ens ha ensenyat l’escola, ens ha fet una presentació de l’aula que nosaltres estaríem durant aquests dos dies i ens ha fet una explicació ben breu de cada un dels alumnes, per a poder conèixer a cadascun d’ells millor.

Aquesta estada ha sigut molt gratificant. Hem agafat molt “carinyo” a aquests nens tant dolços i la veritat és que ha costat marxar i separar-nos d’aquests nens. Puc dir que sempre recordaré en Pau, un nen amb hiperactivitat, que li costava molt concentrar-se i estar atent a l’hora de fer un exercici. Un dels dos dies el vaig ajudar a fer una activitat de matemàtiques, i la va saber fer ell sol; això va significar molt per a mi.

Escola Sadako

Continuaré parlant de la SAE, aquesta setmana que ens apropa a la realitat com a futurs mestres. He anat a l’escola Sadako a fer una visita amb un grup d’alumnes de Blanquerna. La veritat és que la primera impressió de l’escola no va ser gaire bona. L’entrada de l’escola estava poc organitzada, hi havia nens corrent amunt i avall i els passadissos eren plens de murals, llibres de lectura i altres elements que carregaven massa les parets.

Hem començat la visita amb una explicació de la ideologia de l’escola, que començava a tenir més bona cara. Em va agradar perquè li donaven un paper de responsabilitat a l’alumnat important. Us en posaré un exemple, després de la presentació que ens ha fet el director de l’escola, han sigut els nens mateixos els que ens van fer la ruta per l’escola. Tres nens, de diferents cursos, ens han mostrar com era la seva escola, els seus recons més agradables i les zones d’esbarjo.

Allò que ha començat amb mala impressió ha acabar sent, una visita gratificant.

S A E

La SAE, és la Setmana d’Activitats Extraordinàries. Aquesta setmana ens servirà per apropar-nos més a la vida real a les escoles. Farem una visita a una escola representativa, i una estada de pràctiques de dos dies, que poden donar molt de sí. També tindrem una conferència i una taula rodona amb exalumnes de Blanquerna , que actualment estan treballant en escoles, per així explicar-nos tant la seva estada a la Universitat com la seva estada en escoles ja com a professors, serà interessant.

Passats uns dies..

Passades 2 setmanes la cosa pinta millor. Els dubtes se’t van aclarint i les pors disminueixen. Però això sí, treballs, treballs i més treballs encara, això és el que no veig tant clar. Hi ha una certa dificultat a l’hora de fer aquests treballs ja que cada membre del grup viu en un lloc de Catalunya diferent. Jo per exemple, visc a una hora i mitja amb tren de la Universitat i combinar la vida personal amb la vida Universitària m’és més difícil.

Però deixem de banda tot això. Els companys de classe semblen ser molt bones persones. Hi noto un caliu diferent al de qualsevol classe, ja que intentem portar-nos bé tots plegats. Portem quatre dies de grau i ja han organitzat un soparet. La cosa pinta bé.

Veurem com anirà..

Vida Universitaria, Vida a Blanquerna

12 de Setembre, comença la nova etapa que marcarà la nostra vida. Si, comença la Universitat.
Arribant a la facultat, cares noves, noves sensacions, gent més gran..  Tot són sensacions noves!
A la classe, totes les cares et semblen diferents a les que tu havies vist mai, i per més cops que les vegis amb un dia, totes seran diferents. no entens molt bé què és el que diuen els professors i penses que no sabràs sortir-te’n, però veus que les cares dels companys de classe són exactament les mateixes de la teva.
Sembla que hhe fet bé al triar aquesta universitat i al triar aquest grau en educació primària! Tot i que la por no deixa d'estar present en el dia d'avui.
És com un cúmul de sensacions que es contradiuen, unes que et fan mostrar un somriure per l'esforç que has fet per arribar fins aquí, unes altres que et tiren enrere ja que la Universitat imposa més..

Però tot i això puc dir que m'agrada aquesta nova vida, m'agraden aquestes noves sensacions, m'agrada!